Avui que som dissabte…

Sé que una relació no són flors i violes. Entenc que, entre d’altres coses, es basa en el respecte, la paciència, el saber cedir, la confiança…

Sé també que el que pensi jo no té perquè ser el millor, i que ara estic emprenyada i tot plegat és més greu…

Però també entenc, que aquests conceptes els han de tenir clars les dues persones que formen la parella, no només una, i no s’hi val a currar-se i fer unes quantes coses bé! Es tracta de rectificar els moments “negres”, els que saps que realment desenvolupen més problemes.  I quan veus que l’altra persona segueix passant pel davant això que a tu et molesta i et disgusta, fa mal!

I sí, sé que m’estima, no en tinc cap dubte, però em demostra que estima més altres coses que no són precisament bones. Sempre intento autoconsolar-me amb una regla en la que hi crec molt, “tu ja sabies que era així, el vas acceptar tal com era, per tant, respecta’l i no intentis canviar-lo”, però existeixen causes que són qüestió de seny, i accepto la rauxa, però tot té el seu moment.

El que més em rebenta d’aquesta situació és que sóc jo qui s’acabà fotent! Marxant cap a casa, amb llàgrimes als ulls, mentre ell segueix tan feliç de festa. Imagino aquesta situació a l’inversa, crec que ell ja m’hauria esventat, si més no no haguès tingut la paciència que tinc jo.

Com sabeu, l’estimo molt, però no vull imaginar-me un futur havent de seguir compartint aquests moments desagradables. Cada cop que hi parlo confio en que canviarà, però sempre acabem al mateix punt, al punt d’inici. I la veritat, haver d’esborrar i tornar a començar tan constantment cansa.

El pitjor de tot això és que no sé si se n’adona, ni si li importa gaire.

P.D: la veritat és que t’enyoro! Enyoro, que no només estiguis amb mi, si no que m’abracis, em besis i em demostris que tenies ganes de veure’m per compartir una mica del teu temps amb mi, no amb el mòbil, ni amb la tele. I crec que aquestes coses no te les hauria de dir perquè són prou evidents.

P.D2: estat d’anim: 4

P.D: bonanit i que tingueu el dissabte nit que jo no he pogut tenir.

6 comentaris

Filed under Uncategorized

6 responses to “Avui que som dissabte…

  1. En el mateix post has dit que no vols canviar-lo i que sí que vols canviar-lo…ejem…només t’ho faig notar…

  2. Noi

    La vida es maca i els bons moments no serien tan bons si no hi hagés tb mals moments.

    petonets

  3. AruaL

    Ostres, em sap greu que hagis viscut un dissabte desagradable…
    Dius que “el pitjor de tot això és que no sé si se n’adona, ni si li importa gaire”, jo crec que ell si que sap com ets sents, et coneix, ja heu parlat de la vostra relació i m’imagino que l’ultima cosa que vol és fer-te mal, però suposo que a vegades tampoc sap ben bé com actuar, no sé… és que tot és complicat… Nosaltres inconscientment sempre volem més de l’altra persona i quan no ho rebem llavors ens decepciona, ens desil·lusiona mica… i tenim aquesta sensació d’amor-odi… en aquests casos passa molt sovint crec. En fi, espero que tinguis dies agradables amb Ell i si no els tens i ho passes malament cada cop que us veieu llavors et dic una cosa: no val la pena patir tant… Recorda, la balança amb els bons moments sempre ha d’estar amunt!

    • Crec que tens molta raó, Aural. De totes formes, quan ho escrivia ja sabia que ho veia tot negre pel moment perquè estava enfadada. Ja en sóc conscient que no ho fa per fer-me mal, ni molt menys. I la veritat, és que hi ha moltes coses bones que no les escric, com tu dius sempre volem més. De fet, aquestes coses passen una vegada cada quan, normalment és tot el contrari, així que…paciència! Jo tampoc sóc fàcil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s