No us passa a vegades que ho engegaríeu tot a la merda? A mi sí, hi ha dies que penso i penso i crec que tot hauria de ser millor, llavors, és quan per uns moments valoro la possibilitat de tallar amb tot. Just quan acabo de pensar en això, m’ho imagino i veig que sense tot això no podria viure. I és quan te n’adones que tens un mal dia i que és millor esperar, tot i no tenir-ho clar del tot, però hi ha alguna cosa que et diu que no en facis cas, I així passen les hores i els dies, fins que aquest núvol negre se’n va i després és quan me n’adono de que sí, sóc feliç i em faig creus de com m’han pogut passar aquells pensaments pel cap! Per uns moments vaig estar a punt de carregar-me el millor que m’ha passat a la vida. Suposo que sempre volem més, i que a vegades necessitem pensar negativament per poder valorar millor el que tenim.
Aquests dies (que són la majoria) ho torno a veure tot clar, i malgrat problemes quotidians que tothom pot tenir, estic molt bé, i ho estic perquè tinc a Ell al costat. Saps? em sap tan greu no ser-hi el dia del teu aniversari! No hi seré físicament però t’asseguro que el meu cap estarà pensant en tu cada moment, i des de Londres t’enviaré els millors desitjos, i quan torni t’ho compensaré. Em costa separar-me de tu, ja sé que tu creus que és millor que cadascú tingui els seus moments, ara que vivim junts i ens veiem cada dia, i sé que tens raó, però tot i així, t’enyoraré.
T’estimo molt!