Una retirada a temps sempre és una victòria 

No el pots engegar a la merda, perquè no t’ha fet res. El que passa és que el què et va dir no és el que t’hauria agradat sentir, i les coses no han anat com tu volies. Des del primer dia sabies on et posaves, que això no anava enlloc i que t’acabaria fent mal. Però ets tossuda, i a vegades sembla que no aprenguis. Un cop més has acabat caient dins del pou, i ara et sents trista. Enyores moments que no has viscut, la il.lusió que tu mateixa t’havies creat, i de cop i volta aquella energia que t’havia fet créixer tant aquests últims mesos t’ha convertit en algú petita i fràgil. Saps que és una pedra més de tantes, que has superat coses molt pitjors, però això no fa marxar aquest núvol de nostàlgia que tens a sobre. S’ha acabat la partida, i has perdut. Quan abans ho acceptis, abans s’acabarà el malson. Però et costa molt no parlar-li, havies creat una mica de dependència a parlar amb ell. Et trenca per dins perquè al mateix moment segueix estant allí, dient-te coses amables. Veus com no et treu la mirada del damunt en tota la nit, i tu no pots més amb aquest joc. En aquesta vida s’ha d’arriscar però també s’ha de saber parar abans de que tot plegat faci més mal.Any nou, vida nova.
Estat s’ànim: 5

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Sense rumb

I de cop i volta tornes a estar al mateix punt. Tampoc era Ell, i t’entristeix. Hagués pogut ser la història més complicada de totes, però també la més real. Trobaràs a faltar les seves bromes, el nom inventat per Ell amb el que et cridava, que primer no t’agradava gens i després et feia somriure. El joc de les paraules i les mirades de complicitat dels amics. Les agafades de mans, les patadetes per sota la taula. Les cerveses que us feien desvergonyir, les apostes d’última hora i els emoticons que confirmaven el to de les converses per whatsapp. S’ha acabat el joc, i s’ha acabat perquè saps que ho has d’acceptar, ell no vol el mateix. Però tu tens experiència i saps perfectament que si això s’acaba l’amistat tampoc tornarà a ser mai la mateixa. Ell va esborrar tot el teu passat, però ara t’ha dibuixat una nova ferida.
Ell sempre et deia que la vida és una merda i tu li intentaves fer veure la part positiva, i ara ets tu qui acaba pensant negativament. El trobes a faltar i enyores moments compartits i els que mai van arribar. T’encantava picar-te amb ell, entrar al joc de provocar-vos mútuament, us unia. I ara ja no hi és, fins i tot la última actualització de whatsapp ha esborrat totes les converses guardades, potser és una senyal. I tu, has esborrat el seu número per no entrar en temptacions, però al mateix moment comptes quants dies falten per tornar-lo a veure, amb l’esperança de que la distància faci canviar alguna cosa del destí.

I mentre, segueixes en el teu rumb perdut.

Estat d’ànim: 5

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

I want to know what love is

Ella, sempre has sigut una romàntica i t’ha agradat lluitar. De què tens por? Saps que les situacions, com més complicades més intenses, com més difícils més fortes. Potser és la història de la teva vida, el que dóna sentit als sentiments. Tal com ets tu, realment no ho vols descobrir? Deixaràs passar l’oportunitat? Tancaràs els ulls al que sents? Saps que no podràs! Ell t’ha despertat una tendresa incondicional, et mors de ganes d’una abraçada seva, i la diferència d’edat saps que tan sols és una excusa. T’encantaria passejar amb ell, agafada de la seva mà, regalar-li petons, compartit moments, aventurar-te al seu costat.M’agrada, m’agrada molt. No és un caprici, és un enamorament tranquil, pausat, pur, tendre, sincer, gran, i real, molt real. 
Trobaré la manera d’arribar al teu costat.

Estat d’ànim: 9 ❤️

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Encara em queda la samarreta

Em queda la teva samarreta. Durant el temps que vam estar junts et vaig regalar diverses samarretes, la majoria amb missatges subliminals dels nostres. Tenia per costum posar-me samarretes teves per anar per casa o a dormir. Era com tenir-te a prop quan no hi eres. Quan vam tallar et vaig demanar una cosa, que me’n donessis una amb missatge, que no t’hagués regalat jo, i que fos ben subliminal. Sí, la que em vas donar encara la tinc, i dormo amb ella molt sovint. Crec que és la única cosa que em queda de tu. 

S’ha acabat per sempre, ho sento a dins. Sé que ens tornarem a trobar i encara t’estaré estimant, però també sé que quan aquest moment arribi ja tindré les forces necessàries per dir-te que encara t’estimo però que no pot ser, que ens tornaríem a fer massa mal. I veig que tampoc podrem ser bons amics, això em fot més, però és que és un risc massa elevat. M’agrada saber de tu, en la distància, però no estic preparada per veure’t  i encara no he paït tot el que toca pair. 

Però, recorda! 

Encara em queda la teva samarreta 😉

Estat d’ànim: 6,5

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

M’has tocat l’orgull

Creia que ho tenia superat del tot, però m’equivocava. Aquest cop m’has tocat l’orgull (i mira que en tinc poc). Jo vaig lluitar moltíssim per la nostra relació, jo vaig patir les conseqüències d’ajudar-te a canviar, jo vaig plorar moltíssimes nits preocupant-me per tu, jo vaig fer molts sacrificis per fer-te feliç. I em trobo en que has venut els teus ideals i que tot el que jo vaig lluitar per tu s’ho emporta una altra, la teva preciosa que et fa tan feliç. Sí, potser també estic gelosa, no t’ho negaré, però és més l’orgull. M’ha fet molt mal la teva publicació. El que més ràbia em fa és que sé que la nostra història s’ha acabat, no voldria tornar a enrere, sé que ho tornaria a passar malament; ni tan sols t’he trobat guapo a les fotos, però em fa mal igualment. Em fa sentir com que jo mai vaig ser res per tu, i em dol, em dol moltíssim. 

Cada cop que veig una notícia del nostre país, o alguna novetat d’aquests temes que tan ens unien m’he d’aguantar per no dir-te res, perquè ara ja no ho podem compartir, i recordo moments que m’has fet fora de la teva vida de males maneres. Realment, no vas ser gens feliç al meu costat?? No trobes a faltar aquells moments que congeniavem? O tot era una mentida? 

Sóc conscient que ara mateix estic escrivint des de la ràbia i la indignació. Saps? És curiós que em truquis dient-me que has posat un full de reclamacions a un establiment perquè no t’atenien en català i al mateix temps et passis el dia parlant en castellà amb la teva novia. No et reconec, o potser sempre m’has enganyat.
Qui perd els orígens perd la identitat 

Estat d’ànim: 4

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Si les pomes són agres, busca un altre pomer […] Sigues feliç

Crec que qui més qui menys ha viscut aquesta situació. Jo estava en una relació, més o menys feliç, dins la meva bombolla, i tenia amigues que ho deixaven amb la seva parella i després de setmanes plorant i veure-les deprimides les envejava, perquè en sec les veia que tornaven a descobrir el món amb més força que mai, sortien, se les veia feliç, lligaven com no ho havien fet abans, es feien guapes de cop, presumien d’una seguretat indiscutible,… com he dit, fins i tot les envejava. I sempre pensava que si algun cop, jo,  em trobava en la seva situació no ho sabria fer. I m’hi vaig trobar, i vaig conviure amb una bona amiga que també havia passat per aquesta pàgina que casi tots hem viscut, o probablement la viurem. Quan m’ho deien, quan em deien que el dolent amb el temps marxa i que després et menges el món no m’ho creia, ho veia impossible. Però sí, us confirmo que existeix! Fa un any els meus mal de caps eren ser mare i formar una família, entre altres coses, i no m’imaginava fent un pas enrere, però la vida et porta cap on et porta, i a vegades les coses no són com ens les hem imaginat i costa pair-les però, al final, si ets al ball et toca ballar. I no és que ja no vulgui ser mare ni formar una família, però ara em prenc les coses d’una altra manera. A vegades no cal patir tant ni intentar controlar el destí, les coses passen per si soles i quan hagin de canviar ja canviaran. No és conformar-se, ni fer un pas enrere, és gaudir del present sense pensar en el futur per concentrar-te al 100% en l’ara. No considero que hagi perdut, ho considero una segona joventut, una segona oportunitat de tornar a començar de zero, tenint per base la felicitat i l’experiència, dues eines claus per crear un futur, si més no perfecte, millor.

Sí, he tingut molts canvis, m’he fotut moltes hòsties, i potser algunes coses s’han quedat pel camí. He tornat al poble, a casa els pares i fa mesos que no tinc feina, però sóc feliç. M’estic retrobant amb mi mateixa i amb les meves arrels. Ara sé descartar el que em convé i el què no, no faig mal a ningú, tinc la consciència tranquil·la i gaudeixo, gaudeixo molt. I tinc petites i breus històries, i d’altres de més llargues, i fins i tot d’altres que potser es converteixen en futur, i aprenc de cadascuna d’elles. I totes em fan adonar del què tenia i del què tinc; i malgrat sembli que he perdut moltes coses, crec que tinc més que mai. Tenia una relació, però tota la gent que m’estic topant en aquest temps em fan veure que la majoria són molt millors del que jo tenia, m’he topat amb gent que m’ha fet sentir valorada, especial, bonica,…M’han fet sentir com quan tenia 20 anys, i torno a somiar, a sentir, i torno a nàixer i a créixer, i torno a ser jo!

Sí, encara penso amb Ell molts cops, i sí, encara l’estimo. De fet, crec que sempre l’estimaré, però també tinc molt clar que no tornaria amb Ell, que és el temps lliure el que em fa pensar en ell en certs moments. He descobert grans persones, grans amants, gent que sempre havien estat al meu costat i no els havia valorat. Gent especial, gent encantadora. Alguns amb qui m’agradaria accelerar el que hagi de passar, i alguns amb qui no m’atreveixo a dir res perquè no vull ser conscient del què esta passant i prefereixo deixar-ho en mans del destí.

La qüestió és que el temps tot ho cura, i que per molt enfonsades que esteu en moments de la vida, per molt que sembli impossible que aparegui una espurna de llum, després d’aquests mesos tan llargs de foscor el que ve és increïble, i creieu-me, val la pena! Viviu! Ens ho mereixem, tothom!

“…quan ballis amb la tristesa posa-hi música bonica” #txarango

Estat d’ànim. 9,5!

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Ets la lletra Ç

És meravellós i una tortura alhora. Em fa mal la cara de tan somriure, a les nits no puc dormir, el menjar em costa d’entrar perquè les papallones que tinc dins la panxa no paren de ballar, la sensació que m’acompanya tot el dia és com quan et fan pessigolles,… Em pensava que mai més em tornaria a sentir així, creia que aquestes sensacions formaven part de l’adolescència, i que d’adulta, si t’enamoraves, es vivia diferent, però no, estic igual que fa 17 i 10 anys, em sento com una adolescent. El meu cap no es pot concentrar en res que no sigui Ell. Gràcies Ell, mil vegades gràcies! M’agrada com ets, m’agrada el teu ordre, la teva responsabilitat, i m’agrada la teva part divertida, sociable, activa… Saps trobar l’equilibri perfecte entre el seny i la rauxa, m’encanta! 
Se’m contagia el teu somriure, m’apassiona la teva mirada, t’admiro quan parles. Ets atent, respectuós, un pèl tímid i imprevisible al mateix temps. Ets el qui m’ha donat tota l’energia que havia perdut, ets la “ç” que regala el filòleg per canviar el dolor per dolÇor, ets qui estava buscant.
No entenc com no vaig poder veure tot això en tu la primera vegada, suposo que encara duia una vena als ulls del meu passat. 
Et vull conèixer, més! 
Aquests dies que falten per tornar-te a veure seran llargs, i els esperaré amb impaciència, però sé que forma part del joc aquest que ens està regalant el destí, per fer-ho tot més especial. 
Aquí t’espero!
Estar d’ànim: 10, again! ;)

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized