Penso. Reflexiono, i arribo a la conclusió que estic molt bé amb tu, però sóc conscient que això s’acabarà. I sí, m’entristeix, però s’ha de tocar de peus a terra. No seré jo qui acabi aquesta relació, i no ho faré perquè jo estic molt bé amb tu, amb els teus pros i amb els teus contra, però estic bé al teu costat. Fins i tot, ja m’he acostumat a coses teves que abans em molestaven. No busco una altra cosa, no ho faig perquè no ho necessito, tu ja m’omples. No sé si és que em conformo amb poc o que t’estimo tant que ja en tinc prou. Però també t’he de dir que en part estic esperant que s’acabi, suposo que perquè estic molt conscienciada que en sec se’t girarà i em diràs que tu i jo som amics però res més, i que ho vols deixar estar. Després de no sé quantes vegades, quan arribi aquest moment ja no m’ha de sorprendre, i espero prendre-me’l amb indiferència, no perquè no m’importi ni em faci mal, si no perquè ja fa molt temps que m’estic preparant per quan arribi. També t’he de dir que quan això passi, tu potser no en seràs conscient, però serà el final definitiu.
Saps què crec? Que no estàs enamorat de mi, estàs molt enamorat, el que passa que ho sents d’una manera diferent a com ho havies sentit fins ara. I tu no ho saps, perquè jo no entro als teus plans. Als teus plans hi ha la llibertat de trobar a una tia espectacular, ben guapa, que quan et vegi la gent pel carrer t’envegin, que et faci sentir el tio més afortunat del món. Però un dia valoraràs el respecte, la comprensió, l’atenció, l’estima, el sacrifici, la voluntat, la bondat…tot el que jo t’he donat, i serà tard. I arribo en aquesta conclusió perquè no trobo una altra explicació al teu comportament: ens veiem cada dia, em truques, m’envies missatges, dormim junts moltes nits, acabem dient que som parella de cara a la gent, compartim tots els nostres problemes, alegries, ens fem costat un a l’altre, pràcticament vivim junts, i no fem res que ens diferencií del que és realment una parella. I si no sents res per una persona, això no ho fas. Et pots equivocar, però només una vegada, no 3, 4 o més. Una altra cosa és que ho vulguis veure o no, perquè com t’he dit jo no entro als teus plans. És com que estàs vivint una relació perquè et surt de dins i et deixes portar i veus que potser no sóc la noia amb qui havies somniat, i quan et pares a reflexionar això te n’adones que m’estimes molt, però que no t’atrec el suficient, i penses que això no és amor, i que per tant, s’ha d’acabar.
No sé tu, però a mi els anys ja em pesen, en el sentit que ja em vull centrar i no vull anar més de flor en flor, i en siguis conscient o no, aquesta és la última oportunitat de compartir els meus plans de futur amb tu. Pots acceptar o pots rebutjar. Pots triar seguir al meu costat o trencar aquesta relació que ha marcat un tros de la teva vida.
Passi el que passi, t’he estimat molt i ho segueixo fent. Gràcies per ser-hi, no sé si per sempre, però gràcies.
Jo sóc Ella 