I de cop i volta tornes a estar al mateix punt. Tampoc era Ell, i t’entristeix. Hagués pogut ser la història més complicada de totes, però també la més real. Trobaràs a faltar les seves bromes, el nom inventat per Ell amb el que et cridava, que primer no t’agradava gens i després et feia somriure. El joc de les paraules i les mirades de complicitat dels amics. Les agafades de mans, les patadetes per sota la taula. Les cerveses que us feien desvergonyir, les apostes d’última hora i els emoticons que confirmaven el to de les converses per whatsapp. S’ha acabat el joc, i s’ha acabat perquè saps que ho has d’acceptar, ell no vol el mateix. Però tu tens experiència i saps perfectament que si això s’acaba l’amistat tampoc tornarà a ser mai la mateixa. Ell va esborrar tot el teu passat, però ara t’ha dibuixat una nova ferida.
Ell sempre et deia que la vida és una merda i tu li intentaves fer veure la part positiva, i ara ets tu qui acaba pensant negativament. El trobes a faltar i enyores moments compartits i els que mai van arribar. T’encantava picar-te amb ell, entrar al joc de provocar-vos mútuament, us unia. I ara ja no hi és, fins i tot la última actualització de whatsapp ha esborrat totes les converses guardades, potser és una senyal. I tu, has esborrat el seu número per no entrar en temptacions, però al mateix moment comptes quants dies falten per tornar-lo a veure, amb l’esperança de que la distància faci canviar alguna cosa del destí.
I mentre, segueixes en el teu rumb perdut.
Estat d’ànim: 5
Jo sóc Ella 