Em queda la teva samarreta. Durant el temps que vam estar junts et vaig regalar diverses samarretes, la majoria amb missatges subliminals dels nostres. Tenia per costum posar-me samarretes teves per anar per casa o a dormir. Era com tenir-te a prop quan no hi eres. Quan vam tallar et vaig demanar una cosa, que me’n donessis una amb missatge, que no t’hagués regalat jo, i que fos ben subliminal. Sí, la que em vas donar encara la tinc, i dormo amb ella molt sovint. Crec que és la única cosa que em queda de tu.
S’ha acabat per sempre, ho sento a dins. Sé que ens tornarem a trobar i encara t’estaré estimant, però també sé que quan aquest moment arribi ja tindré les forces necessàries per dir-te que encara t’estimo però que no pot ser, que ens tornaríem a fer massa mal. I veig que tampoc podrem ser bons amics, això em fot més, però és que és un risc massa elevat. M’agrada saber de tu, en la distància, però no estic preparada per veure’t i encara no he paït tot el que toca pair.
Però, recorda!
Encara em queda la teva samarreta 😉
Estat d’ànim: 6,5
Jo sóc Ella 