Ets la lletra Ç

És meravellós i una tortura alhora. Em fa mal la cara de tan somriure, a les nits no puc dormir, el menjar em costa d’entrar perquè les papallones que tinc dins la panxa no paren de ballar, la sensació que m’acompanya tot el dia és com quan et fan pessigolles,… Em pensava que mai més em tornaria a sentir així, creia que aquestes sensacions formaven part de l’adolescència, i que d’adulta, si t’enamoraves, es vivia diferent, però no, estic igual que fa 17 i 10 anys, em sento com una adolescent. El meu cap no es pot concentrar en res que no sigui Ell. Gràcies Ell, mil vegades gràcies! M’agrada com ets, m’agrada el teu ordre, la teva responsabilitat, i m’agrada la teva part divertida, sociable, activa… Saps trobar l’equilibri perfecte entre el seny i la rauxa, m’encanta! 

Se’m contagia el teu somriure, m’apassiona la teva mirada, t’admiro quan parles. Ets atent, respectuós, un pèl tímid i imprevisible al mateix temps. Ets el qui m’ha donat tota l’energia que havia perdut, ets la “ç” que regala el filòleg per canviar el dolor per dolÇor, ets qui estava buscant.

No entenc com no vaig poder veure tot això en tu la primera vegada, suposo que encara duia una vena als ulls del meu passat. 

Et vull conèixer, més! 

Aquests dies que falten per tornar-te a veure seran llargs, i els esperaré amb impaciència, però sé que forma part del joc aquest que ens està regalant el destí, per fer-ho tot més especial. 

Aquí t’espero!

Estar d’ànim: 10, again! ;)

Torno a ser jo, i m’encanta!

Avui escric al nou Ell, al que m’està produint aquest somriure de punta a punta totes les hores del deia.Ja no recordava com eren totes aquestes sensacions. L’alegria de rebre un whatsapp, l’emoció de com aniran les coses perquè encara es tot molt nou, la il·lusió, les mirades, les carícies, els seus petons… tot! Tornar a sentir aquelles papallones a la panxa [una altra vegada aquesta sensació], somniar desperta tota l’estona feliçment, sentir. Gràcies per recordar-me qui era, gràcies per fer-me sentir tan especial, per tractar-me amb aquest tacte, per mirar-me amb aquella rialla, per cuidar-me. No sé com continuarà la nostra història, però si per mala sort no avança, t’he d’agrair igualment tot el que m’has donat. M’has fet tornar a creure en mi mateixa, m’has fet veure una cara de mi que amb el meu ex havia desaparegut, si és que hi havia sigut mai…

M’agrada el lent que avança tot, em dóna un bon pressentiment, gaudir cada petit pas que fem, amb la incertesa que ho fa tot tan emocionant. Cada dia estic més contenta d’haver-te conegut, i cada dia m’agrada més tot el que descobreixo de tu. És com si ens coneguéssim de fa molt temps, vides paral·leles i, m’agrada.

Feia temps que no m’ho passava tan bé com aquest cap de setmana. A mi ja m’ha arribat la primavera, torno a somriure, torno a ser jo, la que feia anys que havia desaparegut, que poc a poc s’havia anat amagant. HE TORNAT!

Potser sí, potser l’únic que em passa, és que m’estic enamorant, un altre cop :)

PD, estat d’ànim: 10!