Monthly Archives: Agost 2012

Temps de canvis…

Primer que tot, moltíssimes gràcies als seguidors/es i als comentaris! Saber que vosaltres ho llegiu i us agrada em fa sentir molt bé, tot i que tampoc té cap mèrit, només escric el que em passa a la vida real.

Aix…no sé per on començar.  Com es nota que l’estiu acaba… Hi ha hagut canvis. Crec que ara ja puc dir que hem passat del bon rotllo puntual a tornar a ser els bons amics que sempre havíem estat. Però no ha sigut tan fàcil! La tensió em va pujar i al final un dia, sense pensar amb les conseqüències, li vaig dir tot el que pensava que no m’agradava d’ell i que m’havia fet sentir malament. Ho vaig fer amb la intenció de que ja m’era igual com reaccionés, simplement m’ho volia treure de dins perquè no podia més. La sorpresa va ser meva amb la seva reacció. Vam estar parlant molta estona, es va disculpar, va reconèixer coses que li havia dit i em va dir: “perquè no m’ho deies abans?” Aha!! Perquè ens compliquem tant la vida? És veritat!! perquè no li deia abans? Doncs per por. Por a que s’ho prengués malament, por a perdre’l,  por… Potser si li hagués dit abans ens haguéssim estalviat molts mal rotllos, o potser havia de passar tot el que ha passat per poder-ne parlar amb tranquil·litat. La qüestió és que ara està solucionat i vull donar un vot de confiança. Perquè mai em canso de ser-hi? Una altra persona en el meu lloc no hagués anat tant al darrera, però bé,  les circumstàncies fan que torni cap a ell, i sempre he dit que tenim una connexió que és molt difícil de trencar. Potser tornarà a petar tot, potser tornarem, potser ja seguirem sent bons amics per sempre, no ho sé… Però ara mateix, no m’arrepenteixo de donar-li una altra oportunitat.

I com a totes les experiències, alguna cosa s’aprèn, i he après que mai s’ha de jutjar a ningú pel que fa. Cadascú té els seus motius, i cap de nosaltres sabem com reaccionaríem si ens trobéssim al lloc de l’altre. En aspectes del cor, cada persona és un sentiment diferent. I cadascú fa el que pot per sortir-ne, no  hi ha unes pautes que diguin com has de sentir, perquè surt sol. Els meus impulsos i la meva impaciència a vegades m’han fet molt mal, però a vegades m’han fet aconseguir el que volia.

Estic observant la situació, deixant passar un temps per comprovar-ne l’evolució, i desprès decidiré si he de fer un pas més o he de canviar d’objectiu.

Ell, gràcies per ser-hi.   ;)

Estat d’ànim: 8

Anuncis

Deixa un comentari

Agost 28, 2012 · 8:03 pm

de “baixón”

Em pensava que estava bé, i poc o molt hi estic, perquè ja no em passo el dia plorant i tinc ganes de fer coses, però aquest cap de setmana ha sigut dur. No tenir res a fer i ningú amb qui sortir és el pitjor que pot passar.

També em pensava que ja podia passar pàgina, però veig que encara m’importes. Avui he somniat amb tu, que tornàvem. La sensació de pau que se m’ha quedat al cos, era magnífica. El dur ha sigut despertar-se i veure que no era veritat.

Em fot, que desprès del d’ahir i de tot plegat segueixi tenint ganes de veure’t. M’encantaria recuperar-te, sé que en el fons és el que vull. Però et veig tan distant, tan lluny…

 

És veritat, tenies molts defectes, però també tenies coses tan bones! Em costa molt deixar-te anar i oblidar-te, sens més. He intentat fer tot el possible, però el que més mal em fa és veure que com a amic tampoc puc comptar amb tu. T’he dit molts cops que no et vull perdre.

 

Jo…encara t’estimo.

 

 

P.D: estat d’ànim: 4

2 comentaris

Filed under Uncategorized

Ràbia

M’ha fet ràbia, és clar que m’ha fet ràbia!!! Per diversos motius. Primer, perquè havia aconseguit estar bé i ser optimista. Segon, perquè ja no et trobava a faltar, però perquè he anat fent coses. I avui que m’he quedat sense plans i que ningú podia quedar m’has dit que tu estaves de “parrandeo” però que no hi podies fer res, que no podia vindre perquè et molestava, i va i et presentes a la ciutat on estic jo, quan m’havies dit que no podies. Jo mai et deixaria de banda, i menys si estàs sol i no tens ningú. Però suposo que aquí està la diferència entre els dos…

I m’ha fet ràbia perquè t’he fet cas, he trucat a una persona que no truco mai, i vés per on, ja l’havies trucat tu abans. Havia aconseguit animar-me aquesta nit, però tu m’has trencat els plans. I el que més em fot es que no aconsegueixo odiar-te! Sempre em deies que era molt bona persona, i no saps l’estúpida que m’he arribat  a sentir per se-ho!

Demà tornaré a estar bé, però avui he caigut per unes hores a aquell moment que no volia recaure. Avui, això és un escrit d’aquells de dissabte a la nit, de nit de merda i de mal gust. D’aquells que te’n vas cap a casa amb les llàgrimes als ulls per sentir-te idiota i derrotada per tu mateixa.

Ni tan sols l’escrit és bo…

M’acomiado amb Eduard Canimas, amb el seu:

..  I ara ens cau el cel a sobre,
tot comença i tot s’acaba.
Tot s’acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.

Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m’esborri la memòria

 

 

P.D: estat d’ànim: 6

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Dia 28 – 02/08/2012

A totes les que heu plorat, a totes les que us han deixat, a totes les que us heu deprimit, a totes les que us han maltractat (psicològicament, per poc que sigui), a totes les que no teniu forces per tirar endavant, a totes les que heu perdut, a totes les que se us han trencat tots els plans, a totes les que us sentiu soles, a totes vosaltres, dir-vos que tot canvia. Que per molt que sembli que no hi ha sortida, n’hi ha. Que ploreu, que us tanqueu a l’habitació, que us emborratxeu, que no sortiu si no voleu, que feu el que vulgueu fer! el que us vingui de gust, que crideu, que llegiu, que us perdeu uns minuts en la nostàlgia, feu-ho si ho necessiteu. Cap consell serà el millor, ni el pitjor. Ningú us donarà la solució, i cadascuna de vosaltres trobarà la manera d’aixecar cap. N’hi haurà que necessitaran una setmana, d’altres un mes, d’altres cinc dies…però passa. I sembla impossible com arriba a canviar el punt de vista de la situació.

Creieu-me. Tot passa per alguna cosa. I feu el que feu, és inútil! El podeu trucar, podeu insistir, podeu trencar-vos el cap per buscar una solució, però res valdrà, només una cosa: EL TEMPS. El temps fa que cada dia sigui una mica menys difícil, fins que arriba un dia que estàs contenta, estàs bé, et sents feliç i mires al passat, al que fa quatre dies no et deixava parar de plorar, i veus que allò no és el que volies. Que potser és el millor que ha passat, que et mereixes alguna cosa millor, que tens molta vida per endavant, i que hi ha moltíssima gent millor. Redescobreixes els amics, la família, els petits detalls, la gent que et creues pel carrer,  els companys de la feina… Sí, tornes a començar, però es que normalment, els començaments sempre són la millor part de la història, i si per sort també hi ha d’haver un final feliç, doncs millor que millor.

Sé que feia molts dies que no escrivia, però he estat fent un viatge, un viatge pel meu pensament, i he ordenat les idees i els sentiments. I no ha sigut fàcil. Però he aconseguit posar-ho tot a lloc. I ara estic preparada per viure. 

Gràcies a tots/es! Sou genials!

Això no és un final del bloc, però si d’una etapa. Canviem d’episodi ja. Viatgeu amb mi per aquest estiu que queda?

 

 

P.D: estat d’ànim: 8,5

P.D2: Us escric en breu!!

P.D3: Com diu la Kelly Clarkson What doesn’t kill you make you stronger!

 

2 comentaris

Filed under Uncategorized