Ella, benvinguda a la realitat!

Potser és perquè plou, potser és que ve un canvi de cicle, potser és que com diu el meu jefe visc al límit i m’he de plantar per fer un gir a la meva vida.

Quan per fi m’havia deixat portar i havia aconseguit viure sense les meves pors, tot s’ha desmuntat. I ara, el meu cap, és una bomba de rellotgeria. Ja no recordava aquella sensació d’anar a treballar amb mal de cap i unes ulleres bestials de no haver dormit en tota la nit, mentre t’has de fer la forta i intentar no plorar. Quan arriba el moment de pujar al cotxe per tornar a casa és quan la pluja surt de dins meu.

Arribar a casa, trobar-me amb Ell, i què? fer com si res? Engegar-ho tot? Com es pot fer si al mateix moment tinc més ganes que mai d’abraçar-lo i sentir-lo?

Fa dies que tinc malsons, malsons amb Ell, sempre apareix algú, o tenim alguna baralla que ho fa trontollar tot de tal manera que, al somni, la relació s’acaba. Casualitat o senyal?

I les reflexions del meu jefe amb la meva vida en general, més el malestar interior que he portat aquests dies amb Ell em fan obrir portes que no vull tocar, però que un dia o altre hauré d’obrir.

Potser ha arribat el dia de ser sincera, jo amb mi mateixa, posem les cartes sobre la taula i deixem anar totes les reflexions (les que m’agraden sentir i les que no, les que sempre em llanço a l’esquena i les que exagero, totes!).

Anem per punts.

– Ell: no en tinc cap dubte, l’estimo. Ara mateix no m’imagino sense Ell, se’m trenca el cor de pensar que tot s’ha acabat aquí, perquè aquest cop (sigui ara, sigui d’aquí uns mesos o un any), com ja vaig dir, quan s’acabi, acabarà per sempre, i serà la fi d’un cicle.

La feina: tinc una feina que m’agrada, uns companys encantadors, confiança, bon rotllo, un objectiu que comparteixo, un projecte que estem ascendent, que si tinc una miqueta de paciència, d’aquí uns mesos tindré un sou estable, però sé que hi ha una part del que em toca fer que no la faig com cal, i si vull cobrar més, en molta part, depen d’això.

Els diners: com tanta gent (per no dir tothom i totdon) tinc problemes econòmics. Estic pagant un fraccionament de la reparació del cotxe, visc en un pis en risc de caure perquè no em puc pagar la fiança d’un altre, dec diners, i tot s’acumula.

Cada setmana apareix una despesa nova, cada setmana passa alguna cosa. Les reflexions del meu jefe eren: “…sempre et passen coses, no t’has plantejat perquè et passa? estàs vivint al límit, tot ho apures fins al final, i així s’hi està quan tens 18, 20 anys, però ja en tens 30 casi. Ho volem tot, i a vegades, un, s’ha de parar, reflexionar i centrar-se en una cosa i poc a poc, començar a posar ordre a tot. Un any o dos d’esforç (etapa dura) per després estar centrat i tenir ordre a la vida. És angoixant, viure així…” La veritat, és que crec que té raó. Per molt pal que em faci, potser sí que el millor seria tornar a viure a casa els pares una temporada, així podria pagar els meus deutes, centrar-me més en la feina (perquè evitaria passar temps a casa), estalviar i, al cap d’un temps, tornar a començar de nou. En un pis nou, en una ciutat nova (no treballo a la mateixa ciutat que visc), i en companyies noves.

Sembla fàcil, eh? Doncs no ho és, no us he nombrat el detall més important, Ell. Estem vivint junts, teníem algun que altre projecte, com canviar-nos de pis, que vés per on, al menys a mi, m’il·lusionava. Suposo que us pregunteu que què ha passat, doncs molt i res. Seguim junts, de moment, i tot com sempre, però per mi les coses han canviat molt. Ahir em vaig treure el que tenia dins, li vaig fer la maleïda pregunta que sabia que em portaria problemes i una nit d’insomni i llàgrimes, però si no la feia, rebentava, ja no podia més, sentia que m’estava enganyant a mi mateixa, (i potser ara, ho segueixo fent).

Tu estàs bé amb mi?

– Segur?

– Mmm…sí, bueno…falla algo, però ara no tinc ganes de parlar-ne.

A vegades odio els meus presentiments! Com us podreu imaginar, no em vaig poder quedar al llit, tancar els ulls i dormir. El meu cap es va revolucionar. Jo també crec que mai he estat enamorada d’ell. Sóc molt més passional, romàntica, espontània, i amb ell aquesta faceta em queda una mica amagada, no ho sento tan intensament. Però per altra banda, l’estimo molt, és un company de viatge perfecte, i tot i no sentir que és l’home de la meva vida, ni sensacions que sí he sentit amb d’altres, signaria per seguir apostant per nosaltres. Llavors, és quan apareix l’àngel i el dimoni, allò de ” els prínceps blaus no existeixen, no és la parella que sempre havies somniat, però t’estima, et tracta bé, és el millor que has tingut fins ara”, i “però tu saps que et mereixes molt més! Saps que això no és amor, saps que ell no sent el mateix per tu, saps que això en un moment o altre acabarà esclatant, i farà mal, talleu com abans millor”. I moltes més reflexions d’aquest estil que per més que vulgui no me les puc treure del cap, i crec que si mai ho faig haurien de canviar moltes coses o passar molt temps.

Avui li he preguntat si canviava alguna cosa entre nosaltres dos, i m’ha dit que no, que tot segueix igual. (El que falla és que no està al 100% amb mi, que no sent aquelles papallones que jo tampoc sento). I malgrat que no té perquè canviar res, jo torno a estar amb la por i donant voltes al cap, mentre en certa manera espero que arribi el dia que em deixi.

I ara estic així, pensant en què he de fer. No rendir-me i seguir apostant? O viure un temps “bé” fins que tornem a arribar al mateix punt, i anar-ho allargant perquè tard o d’hora s’acabi?

En fi, demà serà un altre dia.

P.D: estat d’ànim: 5

P.D; ahir a la nit, mentre plorava, només desitjava que fos un altre dels meus malsons. Copet a l’esquena i… Ella, benvinguda a la realitat!

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s