Dia 1 – 06/07/12

Sóc Ella.
La que a vegades representa a la que està trista, a la que ha viscut una nit esbojarrada,  a la que s’ha passat una nit plorant mentre escoltava cançons melancòliques, a la que ha agafat una borratxera que no se’n recorda de res, a la que s’ha sentit malament perquè no ha sigut prou responsable, a la que ha viscut en un núvol quan ha conegut a algú, a la que s’ha deixat portar pels seus impulsos, a la qui li agrada mirar la lluna…
Sóc Ella.
Sensible, amable, apassionada, simpàtica, esbojarrada a vegades, dramàtica d’altres, agradable, carinyosa, sincera, somniadora, tendra, impulsiva, pacient, delicada, honesta, i a vegades valenta…
I avui, jo, Ella, començo un nou cicle a la meva vida, com dirien els Gossos “avui és dia 1”. A partir d’avui he de ser forta, intentar distreure’m, no pensar massa i viure l’estiu i el que vingui. Aprofitar el temps i vèncer la tristor i la nostàlgia. En algun lloc vaig llegir “Avui no acaba res. Comença.”
Ahir, el meu novio i jo ho vam deixar. Ell va ser capaç de fer el que jo no vaig tenir forces de fer  uns dies abans, el que em rondava pel cap contínuament des de feia ja uns dies. Em va dir que la nostra relació no anava enlloc, i que abans de que ens féssim més mal era millor tallar-ho, que li acabaria agraint. Però no era el context de les frases el que em feia mal, era veure que s’acabava mentre me n’adonava que tenia tota la raó, per molt dur que fos. I en certa manera, aquesta situació la vaig provocar jo conscientment apretant-lo sobre el tema, sobre nosaltres dos, la nit anterior.
Ahir va ser un drama. Plorava, i em mancava la respiració, com quan era petita que plorava tan fort que m’ofegava (sí, sempre he estat una mica exagerada plorant, a casa sempre m’ho han dit), i vaig haver de retenir-me, anar a fer classes i després aguantar una reunió amb els pares dels alumnes. Quan vaig arribar a casa, i a més, no hi havia ningú, els ulls van començar a sobreeixir-se  altre cop. Fins que me’n vaig cansar, suposo. I a la nit, m’he anat despertant, i el curiós és que quan em despertava pensava molt positivament. El dia d’avui, el meu primer dia “lliure” ha estat un…(va, que ara qualificaré com em sento cada dia), un 3,5! Tampoc està tan malament, ahir va ser un 1,5. Amb 24 hores he pujat 2 puntets, està bé! Però ha sigut com estar a una muntanya russa…  a estones positiva i a estones enfonsada. He intentat fer coses, però vés per on, avui tothom tenia plans. Això sí… per la setmana que ve tinc a moltíssima gent disponible. Podria ajuntar-los a tots i fer un viatget…  ;)
Quina vergonya! Fins i tot he recorregut als meus ex-rotllets més recents per si podien quedar… Al final he decidit resignar-me a no sortir per avui, i crear aquest bloc, que parla sobre mi, el meu diari, inspirat en el llibre El blog de Lola Pons, de Teresa Roig. Però el meu cas és verídic, de fet, ara la veu en of diria: “ basat en fets reals”.  :P
En fi, us convido a veure-us reflectides, a ajudar-vos a pensar amb les meves experiències, a conèixer una mica la meva vida, i potser una mica d’entreteniment.
Benvingues i benvinguts!!
Divendres, 0:35h
P.D1: fa un dia i mig que quasi no menjo. Mmm… tassa de cereals?
P.D2: me n’arrepenteixo de no haver plantat maria! Ara em fumaria un porret molt a gust! ;)

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “Dia 1 – 06/07/12

  1. VANE

    Ens veiem molt aviat !!!
    Una abracada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s