Arxiu del Blog

T’enyoraré

No sé si és aquest súper constipat que porto, que fa que estigui molt sensible o si és que realment em sento així. Avui, quan m’has acompanyat a la feina i ens hem acomiadat m’he hagut de contenir les llàgrimes. Crec que és el primer cop que m’acomiado de tu des de que estem junts. I sí, sé perfectament que només és per 4 dies, i que m’ho passaré molt bé, i que passen volant, però m’ha agafat tristor. Crec que això serà bo pels 2, però tot i així, les llàgrimes m’han entelat els ulls, i tot i que encara no he agafat el vol i no han passat ni 10 hores ja et puc dir que et trobaré a faltar, perquè ho sé.

Perquè crec que cada dia que passa t’estimo més, perquè veig que mentre els dies passen aprenem a portar les coses. Sí, podem seguir tenint les nostres discussions, i això hi serà sempre, entre qualsevol parella, però veig que també en superem moltes, i això és el que em fa tan feliç, veure que com més passa el temps més ens entenem i trobem el nostre punt d’equilibri.

Al teu costat sóc capaç de tot, em dones força, i tot i que a vegades em poses dels nervis, els bons moments compensen això i més. Saps? a vegades penso en com va començar aquesta història. Ens vam caure bé de seguida però tu sempre em deies que no volies res, que m’apreciaves molt però que ho tenies molt clar. I quan ara veig que estàs amb mi, que m’estimes, que m’abraces, que et preocupes i que t’agrada fer plans amb mi, m’omple tant!!

Sempre havia criticat aquelles persones que estaven pensant en la seva parella quasi tot el dia, i ara, jo, sóc víctima dels meus propis principis.

…Però també saps que mai fallo, i jo sé que tu mai faltes, i saps que jo sé que donaries tot el que fes falta (que no és el mateix que donar-ho tot), i jo sé que tu saps que ho donaria absolutament tot per tu, però que tampoc cal…

Aquest 4 dies, al mateix temps que em passaran volant se’m faran eterns! Fins diumenge, preciós! I per molts anys!

P.D: estat d’ànim (avui és una barreja estranya) 7

Deixa un comentari

Mai 2, 2013 · 12:54 pm

Temps de canvis…

Primer que tot, moltíssimes gràcies als seguidors/es i als comentaris! Saber que vosaltres ho llegiu i us agrada em fa sentir molt bé, tot i que tampoc té cap mèrit, només escric el que em passa a la vida real.

Aix…no sé per on començar.  Com es nota que l’estiu acaba… Hi ha hagut canvis. Crec que ara ja puc dir que hem passat del bon rotllo puntual a tornar a ser els bons amics que sempre havíem estat. Però no ha sigut tan fàcil! La tensió em va pujar i al final un dia, sense pensar amb les conseqüències, li vaig dir tot el que pensava que no m’agradava d’ell i que m’havia fet sentir malament. Ho vaig fer amb la intenció de que ja m’era igual com reaccionés, simplement m’ho volia treure de dins perquè no podia més. La sorpresa va ser meva amb la seva reacció. Vam estar parlant molta estona, es va disculpar, va reconèixer coses que li havia dit i em va dir: “perquè no m’ho deies abans?” Aha!! Perquè ens compliquem tant la vida? És veritat!! perquè no li deia abans? Doncs per por. Por a que s’ho prengués malament, por a perdre’l,  por… Potser si li hagués dit abans ens haguéssim estalviat molts mal rotllos, o potser havia de passar tot el que ha passat per poder-ne parlar amb tranquil·litat. La qüestió és que ara està solucionat i vull donar un vot de confiança. Perquè mai em canso de ser-hi? Una altra persona en el meu lloc no hagués anat tant al darrera, però bé,  les circumstàncies fan que torni cap a ell, i sempre he dit que tenim una connexió que és molt difícil de trencar. Potser tornarà a petar tot, potser tornarem, potser ja seguirem sent bons amics per sempre, no ho sé… Però ara mateix, no m’arrepenteixo de donar-li una altra oportunitat.

I com a totes les experiències, alguna cosa s’aprèn, i he après que mai s’ha de jutjar a ningú pel que fa. Cadascú té els seus motius, i cap de nosaltres sabem com reaccionaríem si ens trobéssim al lloc de l’altre. En aspectes del cor, cada persona és un sentiment diferent. I cadascú fa el que pot per sortir-ne, no  hi ha unes pautes que diguin com has de sentir, perquè surt sol. Els meus impulsos i la meva impaciència a vegades m’han fet molt mal, però a vegades m’han fet aconseguir el que volia.

Estic observant la situació, deixant passar un temps per comprovar-ne l’evolució, i desprès decidiré si he de fer un pas més o he de canviar d’objectiu.

Ell, gràcies per ser-hi.   ;)

Estat d’ànim: 8

Deixa un comentari

Agost 28, 2012 · 8:03 pm