Tag Archives: filosofia de vida

Tant que ho volia, i sense adonar-me’n, ja ho tinc!

Són moments molt difícils, per tothom, si més no, la majoria. 

Diuen que mai s’ha de perdre la il·lusió, ni l’alegria, tot i  que hi ha cops que costa tant! Malgrat tal com està tot, feina, sou, despeses, mal de caps, aquest cop intento tirar-m’ho a l’esquena, i ja m’ho trobaré. Vull viure, vull ser feliç. I ara, si m’oblido de totes aquestes coses, ho sóc. Sí, per fi ho sóc. 

Una vegada, algú em va dir: “pots aconseguir tot el que et proposis”. Mai ho he cregut, però potser és qüestió de començar-ho a creure per tal d’aconseguir-ho. De moment, ja he aconseguit unes quantes coses que desitjava. 

Pensem massa, donem massa voltes al cap. Perdem el temps buscant un significat a les coses, i la majoria de vegades no tenen significat, són tal com són i punt. I mentre hi donem tombs i tombs, no veiem el que ens està passant pel davant. Què més necessitem per adonar-nos del que tenim?

La veritat és que quan van maldades és difícil aixecar el cap, però sempre s’ha d’intentar. Jo mateixa, fa uns mesos estava destrossada. Però he lluitat, perquè si alguna cosa sóc, és insistent. Ho he fet tan bé com he sabut (això no vol dir que ho hagi fet de la millor manera) però al final he obtingut els meus fruits, i ara, a Ell, el tinc amb mi.

Ens enfadem, ens discutim, a vegades no m’entén, ni jo a Ell, en fi… coses que passen a qualsevol parella. Però hi és! Sempre que el necessito hi és, i tot i que això no és cap novetat, perquè sempre hi ha sigut, ara el noto més present que mai. Ell em fa recuperar la il·lusió per les coses, Ell em fa somriure, em fa sentir especial, em recolza, m’ajuda, em valora, m’estima, i fa que pugui afrontar les situacions amb més força. També reconec que ha de tenir molta paciència amb mi, però ja se sap: “avui per tu, demà per mi”.

Com he dit molts cops, sóc romàntica i somniadora. I d’històries, a la meva vida, n’he tingut unes quantes! Quan era petita (i fins fa uns anys) sempre em preguntava com seria Ell. Quin aspecte tindria? Com el coneixeria? D’on seria? etc, i ara, una, es para a pensar i se n’adona que tot allò que havia somniat ja ho té, i té totes les respostes. Quin aspecte té, com el vaig conèixer, d’on és… Sí, per fi visc la meva pròpia història, i aquest cop, una història de veritat.

No us rendiu, mai!

 

P.D: demà marxo de viatge, quines ganes de desconnectar!!! Que tingueu bones vacances!

p.D2: estat d’ànim: 9! :D

 

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized