Avui escric al nou Ell, al que m’està produint aquest somriure de punta a punta totes les hores del deia.Ja no recordava com eren totes aquestes sensacions. L’alegria de rebre un whatsapp, l’emoció de com aniran les coses perquè encara es tot molt nou, la il·lusió, les mirades, les carícies, els seus petons… tot! Tornar a sentir aquelles papallones a la panxa [una altra vegada aquesta sensació], somniar desperta tota l’estona feliçment, sentir. Gràcies per recordar-me qui era, gràcies per fer-me sentir tan especial, per tractar-me amb aquest tacte, per mirar-me amb aquella rialla, per cuidar-me. No sé com continuarà la nostra història, però si per mala sort no avança, t’he d’agrair igualment tot el que m’has donat. M’has fet tornar a creure en mi mateixa, m’has fet veure una cara de mi que amb el meu ex havia desaparegut, si és que hi havia sigut mai…
M’agrada el lent que avança tot, em dóna un bon pressentiment, gaudir cada petit pas que fem, amb la incertesa que ho fa tot tan emocionant. Cada dia estic més contenta d’haver-te conegut, i cada dia m’agrada més tot el que descobreixo de tu. És com si ens coneguéssim de fa molt temps, vides paral·leles i, m’agrada.
Feia temps que no m’ho passava tan bé com aquest cap de setmana. A mi ja m’ha arribat la primavera, torno a somriure, torno a ser jo, la que feia anys que havia desaparegut, que poc a poc s’havia anat amagant. HE TORNAT!
Potser sí, potser l’únic que em passa, és que m’estic enamorant, un altre cop :)
PD, estat d’ànim: 10!
Jo sóc Ella 