Després de gairebé 2 anys he tornat! Perquè hi ha hagut molts canvis a la meva vida, i perquè ara me n’adono que (una mica) havia deixat de ser jo, poc a poc, sense adonar-me’n. I avui recupero a Ella, a la forta, a la valenta, a totes aquelles que hem viscut moments difícils, a les que hem plorat, a les que hem patit, a les que hem rigut, a les que hem recuperat les ganes i no tan sols hem tornat, sinó que hem crescut, en tots els aspecte, i això, ens fa més grans.
Seguim amb la història, dedicat a Ell:
No és el teu record el que em fa mal, són els espais en buit que ara em queden per omplir. I no és que et trobi a faltar, enyoro compartir la vida amb algú, no estic feta per viure en soledat. Però sí que vull que em recordis quan et mengis uns carbonara (el nostre plat preferit), que m’oloris quan utilitzis el xampú Elvive, que m’escoltis quan sentis Els Pets, Obrint Pas… Que em tinguis present cada cop que nombris el meu poble a la cançó del vostre nou disc, que em vegis quan observis un estel vermell, que em parlis quan et surtin paraules del meu dialecte… fins i tot, quan veus que al pa amb tomàquet primer s’hi posa la sal i després l’oli, envia’m un whatsapp. Perquè per molt que ara em vulguis lluny, sé que dins teu encara hi sóc present, que encara penses en mi, i que aquests anys potser no han sigut els anys més apassionants de les nostres vides, però hem fet una pinya única, fins i tot envejable per d’altres. I hem viscut coses que no viurem amb ningú més, i sempre serà el que, en la distància, ens manté units.
Sí, encara et tinc present, segueixo pensant en tu, però de manera diferent. En part, tornaria amb tu de seguida però quan hi penso detalladament veig que no, que ara començo a aixecar el vol i seria tancar-me i repetir experiències que no em feien sentir bé. Recordem els bons moments compartits i espero deixar de sentir aquella coseta, dins meu, aviat.
I recorda-ho sempre, jo no t’he perdut, m’has perdut tu a mi ;)
P.D. Estat d’ànim : 8
Jo sóc Ella 