Una llum pàlida, música melancòlica, el volum ben fort i una cigarreta d’herba… mmmm! #millorsmomentsdelavida. M’encanten! Tranquil·litat, reflexió, relax, imaginació,…
Penso en el meu futur, deu ser que he començat a mirar endavant. Demà tinc una entrevista de feina que m’interessa molt, tan debò anés bé i les coses comencessin a canviar. Jugo a imaginar-me com això, poc a poc, ajudaria a transformar les coses. Canvi d’aires, de rutina, gent nova, temps ocupat, il·lusió… ho necessito tant! Avui estic positiva, no sé si es pel peta o per les ganes que en tinc, però espero que això surti bé. Llavors, potser podré tornar a ser aquella persona forta que he sigut a vegades.
Per aquest cap de setmana m’han fet una proposta interessant, he d’acabar de decidir si anar-hi o no, però crec que podria estar molt bé, una colla gran, cares completament noves, i en ambient de castellers, pinta bé, no? Recordo aquella frase d’Einstein que deia “si busques realitats diferents, no facis sempre el mateix”, doncs això, m’ho prendré com un consell.
Ell,
És algú especial, és algú que marca, és algú que no vull fora de la meva vida, és algú que necessito, és algú que… és Ell. I crec que s’està convertint en el meu millor amic i crec que fins i tot, potser ho aconseguim. El vull al meu costat, però donant per acabada la relació, el típic “només amics”, bons amics.
Estat d’ànim: 7’5
P,D1: sona Laura Segarra. L’he descobert fa poc i, per aquests moments, és perfecte!
Jo sóc Ella 
Bona notícia! Imaginar-te que demà anirà bé l’entrevista de feina i que a més això farà que la resta comenci també a anar millor és el primer pas (i el més important) perquè es faci realitat. Molta sort!
I lo dels castellers… ni t’ho pensis! Jo ho vaig provar una vegada i l’ambient que hi ha et fa oblidar qualsevol mal de cap, t’ho asseguro. Per cert, has vist el documental “Enxaneta” que acaben de fer a TV3? (no tinc ni idea d’on ets però assumeixo que la pots veure ; ). Si no ho has fet t’ho recomano. Posiblement t’ajudarà a decidir-te.
Bona nit.
Hola Jaume, moltes gràcies! Saps què? m’han donat la feina! Dilluns començo, estic contentíssima!!! Per fi una feina amb cara i ulls, seriosa i en bon ambient, ho necessitava.
Lo dels castellers…crec que hi vaig, depen de l’economia, no de les ganes. El reportatge ahir no el vaig poder mirar i avui no he parat per casa, però ja ho tenia present! ;)
Merci pels ànims!
Ei… fantàstic! No dubtis que la teva predisposició ha sigut el primer pas perquè et contractèssin, més enllà de les teves capacitats, és clar! Moltíssimes felicitats! Ara ja saps… la resta també ja pots començar a imaginar-t’ho com ho vols. Depén de tu!
I lo dels castellers… prova-ho, prova-ho, prova-ho! No t’en penediràs! ; )