Tot ve de cop

La mala sort, igual que la bona, mai ve sola. Sóc conscient que tot són èpoques i que de tot se n’aprèn, i que desprès d’una tempesta arriba la calma. Però ara estic a la tempesta. M’he quedat sense feina, la relació amb Ell (excepte com a amic) s’ha acabat, l’ordinador s’ha mort, el mòbil funciona quan vol, la porta del cotxe se m’ha espatllat, i molts dels amics amb qui quedava abans ja no viuen aquí. 

Em sento sola, i bastant perduda, la veritat. Necessito alguna cosa per tirar endavant, alguna cosa que m’il·lusioni de nou perquè si no massa coses volten dins al cap intentant trobar una sortida, i això no és bo.

I al mateix moment, veig que m’he anat tancant com a persona, ja no sóc qui era. I sé que ara em toca a mi adaptar-me a la situació, i ho intento, i ho seguiré intentant. Però, com he dit, necessito que canvii quelcom abans se m’acabin les forces.

Aquesta situació per la que passo, crec, que en un moment o altre, qui més qui menys hi ha passat. Segur que hi ha més gent com jo, i segur que també n’hi ha que estan pitjor. On vull arribar és que hauria d’existir un grup per aquestes persones, un grup amb qui sortir i fer coses. Un grup que et doni l’oportunitat de començar de zero, gent nova, rutina diferent,…

Tothom té parella, tothom té feina i coses a fer, (jo estava així fins fa poc), i un dia, de cop i volta, et trobes sola, perduda. I sé que no estic sola, que si em passés alguna cosa tindria gent al meu voltant, però vinc d’una família nombrosa, on a casa sempre érem 7 persones, he compartit pis de 4 i 5 habitacions durant molts anys, el que vull dir és que estic acostumada a que sempre hi hagi molta gent pel meu voltant, i ara, això, ha canviat completament. Ara hi són, però a través del telefon, a kilòmetres de distància, 10 minuts a la setmana per fer un cafè… És com que ho he de tornar a construir tot, i després de pràcticament 30 anys, ja no recordo com es fa.

Ara mateix m’agradaria tenir una estabilitat, emocional, laboral, tenir projectes, tenir una parella amb qui tenir fills, tenir somnis. I estic totalment al bàndol contrari. Sí, direu que tot és qüestió de canviar-ho, ho sé, però no és tan fàcil, i crec que no en sé gaire.

 

Esperant…

 

 

 

Estat d’ànim: 5

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s