Perduda…

Estic així perquè no estic bé, i perquè tu en sec no estàs igual.  Per uns moments penso que sóc jo, però tu hi col·labores, i em fas creure que sí, que sóc jo, però has de reconèixer que tu tampoc estàs igual, i no és només pel meu estat d’ànim.

No  t’entenc, i a vegades em sento utilitzada. Jo no entenc que un dia estiguis la mar de simpàtic i carinyós amb mi, que em tinguis en compte en els teus plans, que ens liem, que ens ho passem bé, i en sec, de cop i volta, casi ni em dirigeixis la paraula, estiguis fred, seriós, i m’ignoris. Si no vols que estigui amb tu, no em diguis de venir. Però pensa’t les coses, a mi aquesta inestabilitat no em fa sentir gens còmoda, no sé com he d’actuar entre nosaltres dos, no sé quan tinc dret a fer-te un petó o una abraçada i quan no, no sé quan t’he de comptar en els meus plans i quan no, perquè tan pot ser que et faci il·lusió com que en sec t’agobii, ,en canvi tu ho fas sense pensar i tan tranquil, que t’interessa que hi sigui, doncs ja ho dones per fet i la mar de bé, que aquell dia tens ganes d’embolicar-te amb mi, doncs perfecte, perquè saps que no et diré que no, però jo no estic al mateix lloc que tu, jo he de tenir en compte si ho vols o si no, si et pot agradar o en sec sóc molt pesada per fer alguna cosa que tu també fas quan et ve de gust.  Perquè para’t a pensar-hi un moment, és així. I no podem estar sempre igual. Jo necessito estar bé, necessito una seguretat i saber fins a on puc comptar amb tu. I ho aguanto perquè m’importes, però i jo? T’importo? Fins a quin punt? Quants dies al mes?

Potser m’equivoco, però jo noto que sempre hi sóc, que no m’importa gens fer coses per tu, perquè t’aprecio i perquè no em suposa cap sacrifici, les faig perquè vull, perquè em venen de gust fer-les amb tu, però quan veig que a tu a vegades sí que et costa, quan em fas sentir com una nosa, quan no t’interessen… llavors, jo ho noto, em rallo, i la culpa és meva, perquè tu estàs igual que sempre, oi?

Si per tu, quan estic trista o apagada, la solució és ignorar-me, que sapiguis que això no m’ajuda. Si vols que estigui millor, és tan fàcil com fer-me una abraçada i demostrar-me que hi ets, i amb això no t’estic dient pas que estiguis tota l’estona pendent de mi.

He volgut creure que no passava res, que sóc jo, però els dos sabem que no només sóc jo.

T’estimo, però no sé qui sóc per tu, i no sé què fer més perquè em valoris, m’escoltis, i caure’t bé amb normalitat, no només a dies.

Diga’m què hem de fer, però aquest cop de veritat.

 

Saps que m’agrada de tu? quan potser no tinc un bon dia però em reps amb un somriure i em dius quatre coses i se’m passa totalment, em carregues d’energia. Però si no estic bé i veig que tu estàs tan distant, no m’ajuda a sentir-me a gust.

T’he dit que no em vull enfadar, i és veritat, i a més estic cagada, perquè saps que no et vull perdre, però m’estic fent mal. I em fa por parlar de tot això amb tu, em fa por perquè em sortiràs amb un: “ai, què vols??” i llavors l’únic que aconseguiré és més distància.

 

Estat d’ànim: 4

 

 

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “Perduda…

  1. NURIA LLACH

    PER SI DE CAS.
    ESCOLTA I VEURAS QUE SEMPRE HI HA ENCREUAMENTS PER DECIDIR, HI HA NOUS CAMINS PER AVANÇAR
    ET RECOMANO QUE ESCOLTIS EN PAU ALABAJOS I EN CONCRET

    “INVENTARI” I SOBRE TOT “SÍL.LABES DE VIDRE·
    COM DIU ELL REVIUREM …………………………………

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s