Temps de canvis…

Primer que tot, moltíssimes gràcies als seguidors/es i als comentaris! Saber que vosaltres ho llegiu i us agrada em fa sentir molt bé, tot i que tampoc té cap mèrit, només escric el que em passa a la vida real.

Aix…no sé per on començar.  Com es nota que l’estiu acaba… Hi ha hagut canvis. Crec que ara ja puc dir que hem passat del bon rotllo puntual a tornar a ser els bons amics que sempre havíem estat. Però no ha sigut tan fàcil! La tensió em va pujar i al final un dia, sense pensar amb les conseqüències, li vaig dir tot el que pensava que no m’agradava d’ell i que m’havia fet sentir malament. Ho vaig fer amb la intenció de que ja m’era igual com reaccionés, simplement m’ho volia treure de dins perquè no podia més. La sorpresa va ser meva amb la seva reacció. Vam estar parlant molta estona, es va disculpar, va reconèixer coses que li havia dit i em va dir: “perquè no m’ho deies abans?” Aha!! Perquè ens compliquem tant la vida? És veritat!! perquè no li deia abans? Doncs per por. Por a que s’ho prengués malament, por a perdre’l,  por… Potser si li hagués dit abans ens haguéssim estalviat molts mal rotllos, o potser havia de passar tot el que ha passat per poder-ne parlar amb tranquil·litat. La qüestió és que ara està solucionat i vull donar un vot de confiança. Perquè mai em canso de ser-hi? Una altra persona en el meu lloc no hagués anat tant al darrera, però bé,  les circumstàncies fan que torni cap a ell, i sempre he dit que tenim una connexió que és molt difícil de trencar. Potser tornarà a petar tot, potser tornarem, potser ja seguirem sent bons amics per sempre, no ho sé… Però ara mateix, no m’arrepenteixo de donar-li una altra oportunitat.

I com a totes les experiències, alguna cosa s’aprèn, i he après que mai s’ha de jutjar a ningú pel que fa. Cadascú té els seus motius, i cap de nosaltres sabem com reaccionaríem si ens trobéssim al lloc de l’altre. En aspectes del cor, cada persona és un sentiment diferent. I cadascú fa el que pot per sortir-ne, no  hi ha unes pautes que diguin com has de sentir, perquè surt sol. Els meus impulsos i la meva impaciència a vegades m’han fet molt mal, però a vegades m’han fet aconseguir el que volia.

Estic observant la situació, deixant passar un temps per comprovar-ne l’evolució, i desprès decidiré si he de fer un pas més o he de canviar d’objectiu.

Ell, gràcies per ser-hi.   ;)

Estat d’ànim: 8

Deixa un comentari

Agost 28, 2012 · 8:03 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s