Dia 12 – 17/07/12


Ella

Com es fa? com es treu el dolor de dins? Com et desfàs d’algú que t’ha marcat? COM S’OBLIDA??

Hauria de ser una experta en aquest tema, al cap i a la fi, ja m’han trencat el cor no sé quantes vegades. He canviat molt, de fa uns anys a ara, i crec que és deu a  totes les hòsties que m’he anat fotent i de tot el mal que m’han fet. Barreja d’emocions intenses més enamorar-se fa que quan et deixin sigui una cosa tràgica, trista, dolorosa, angoixant…,no li desitjo a ningú sentir-se així. I sí, em sé la teoria de memòria: tot passa per alguna cosa, no et mereixia, potser era el millor, el temps ho cura tot, has de fer coses, no és l’únic tio del món, etc, etc. Però…i?? tot això ja ho sé! Però res de totes aquestes coses fan treure el dolor. Ja ho sé, o ja m’ho suposo, que no estaré així tota la vida, i que això marxarà i que ho superaré, però aquests dies són llargs, eterns…

És difícil tirar endavant, i estic molt perduda. Desitjo parlar amb ell, dir-li tot el que sento, però quan el tinc davant, de bon rotllo, no m’atreveixo a trencar-ho. I tampoc no el vull atabalar. Potser és millor deixar-lo marxar poc a poc, anar equilibrant la balança: avui estic una mica més animada, doncs avui no et dic res… i així, poc a poc, tornar enrere i tornar a ser qui era abans d’estar amb ell. Però si miro enrere, estic igual però amb un altre. De fet, vaig superar lo de l’altre quan vaig conèixer a ell. Això vol dir que he de buscar-ne un de nou? no, gràcies. Primera, que ara mateix de la última cosa que tinc ganes és de tenir cites, filtrejar, etc… és tot massa recent, no m’imagino amb ningú, és més, no m’agrada ningú dels que veig.Tinc el radar desactivat. I segona, seré capaç de tornar a intentar estar amb algú? Quantes vegades més seré capaç de suportar que no surt bé? Bff…crec que em costarà tant tornar a estimar…

En fi, m’espera un camí molt llarg, ho veig.

 

Avui els ànims estan baixos.

 

Ell

T’estimo. Avui, quan et veia despullat m’agafaven unes ganes de tirar-me damunt teu! Crec que ara que t’he perdut tinc més desig que mai, i me n’he adonat que t’estimo molt més del que em pensava. Tard, no? Et trobo a faltar, molt.

 

 

P.D: estat d’ànim: 5

P,D2: El cap de setmana va anar bé per desconnectar, però tampoc va ser miraculós. Potser necessitava més dies, què hi farem. Això sí, només per la companyia va valdre la pena. ;)

 

 

 

Dimarts, 19.55

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s