Dia 6 – 11/07/12

Segueixo a la meva muntanya russa, però al menys ara sé una de les coses que he de fer, prendre una decisió. Per tant, em declaro en procés de decisió, necessito uns dies per aclarir.me.

Dilluns va ser una dia molt dur, negre, trist,… mai m’han agradat els dilluns (a algú li agraden?). No vaig aguantar més, li vaig dir que l’enyorava, que volia tornar amb ell. És clar que una conversa de 3 minuts pel facebook tampoc serveix de molta cosa, només per saber que ell també em troba a faltar. Conclusió del dia: si ell em troba a faltar, i jo també a ell, si encara ens estimem, si estem els dos sols, perquè no podem tornar a intentar-ho? Si ens passa això ha de ser per alguna cosa!!  Aquesta conclusió més totes les versions dels diferents amics, des de el que has de fer és passar pàgina i apuntar-te a moltes coses per estar ocupada tot el dia, al només et queda una cosa per fer, lluitar per ell!, al fuma i respira, al perquè continuàveu si veieu que no anava bé, al fes el que et faci sentir millor. Vaig acabar tan atabalada i tan confusa, que hagués cridat ben fort allò que diuen els Manel a “El Miquel i l’Olga tornen”, allò de calleu nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi.

Ahir em vaig proposar no dir-li res amb tot el dia, però sóc dèbil, que hi farem! Al vespre ja no m’aguantava, i vaig acabar a seva casa fins avui. No, tampoc ha passat res, o si. El que ha passat és que  quan estic amb ell em calmo, i tinc forces pel dia següent. El que ha passat és que me n’he adonat que alguns aspectes de la nostra intimitat fallaven (aquest és el motiu pel qual va acabar tot, es va anar fent una bola), però que al mateix temps tinc una complicitat amb ell que mai l’he tinguda amb ningú. Les nostres bromes, el nostre sentit de l’humor, les nostres ideologies, els nostres gustos, compartim massa coses. I tot i que falli el sexe, crec que tot això ha de poder més, i hem de buscar solucions per afrontar-ho. Si ens portem tan bé, insisteixo que ha de ser per alguna cosa!!

Ahir no vam parlar del tema, volia gaudir de la tranquil·litat que tan necessitava. Vull deixar passar uns dies, vull acabar de reflexionar si em llanço de cap i m’arrisco a lluitar per ell, o si passo pàgina i deixo perdre una persona així a la meva vida. Aquest cap de setmana desconnectaré, crec que és el millor que puc fer. Me’n vaig lluny, a un lloc on no conec ningú, i on espero trobar respostes, si més no, tornar més animada.

Una cosa sí que tinc clara: l’estimo molt!

 

Vosaltres què farieu? Jo sempre he sigut de lluitar, i tot i que s’ha de dir que m’he emportat més hòsties que alegries, em queda la consciència tranquil·la de que he fet tot el que he pogut, i llavors és més fàcil rendir-se.

 

P.D: Qualificació del dia de l’estat d’ànim: 6,5 (el dilluns va ser un 2  :(  )

P.D2: com diuen els Gossos alguna cosa em diu que segueixi i em demana que no ho deixi, alguna cosa em diu que no dubti de mi

3 comentaris

Filed under Uncategorized

3 responses to “Dia 6 – 11/07/12

  1. dm

    Quin moment més complicat….trobo que fas bé desconectant, potser amb un cap de setmana no n’hi ha prou,…. a vegades cal allunyar-nos per veure-ho millor, agafar perspectiva i veure-ho tot més clar. I tampoc cal decidir avui si lluites o passes pàgina…. tranquilitat i a poc a poc veuràs que has de fer.

  2. dm

    Aaah, potser els dies de 2 també t’aniria bé escriure…

  3. dada

    L’única lluita que es perd és aquella que s’abandona. Si la connexió que tens amb ell és tan especial..que no l’has trobat amb ningú més…crec que es mereix tots els teus esforços…tot i que només amb el temps sabràs si ha valgut la pena o no..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s